La fragilitat del somni
La immensa figura del Cèsar està inevitablement plena de contradiccions, lligada a la tirania i al poder però també a la saviesa i l’erudicció. Ja en la batalla inicial, esguardant l’enfrontament des d’un turó, n’intuïm la grandesa d’esperit i entenem que el conflicte bèl•lic no forma part dels seus ideals: “Veus aquest mapa, Maximus? Aquest és el món que he construït. Durant 25 anys he conquerit, he vessat sang i he expandit l’imperi. Des que sóc Cèsar he conegut 4 anys sense guerra, 4 anys! I per què? He portat l’espasa, res més”. La presència de l’emperador commou per la seva fragilitat i pel seu penediment, un home que en sentir l’al•lè gèlid de la mort desitja la redempció de tots els seus pecats: “M’estic morint, Maximus. Quan un home veu pròxima la seva fi vol tenir la confiança que la seva vida ha tingut sentit. Com parlarà el món de mi en un futur? Em recordaran com el Filòsof? El Guerrer? El Tirà? O seré l’emperador que va tornar a Roma la seva veritable identitat?”. Marcus Aurelius és un ancià venerable que sempre ha tingut un somni: la construcció d’una Roma justa i pròspera, allunyada de la corrupció. És, doncs, un visionari i un somiador: “Una vegada hi havia un somni anomenat Roma. Només el podies xiuxiuejar. Si alçaves una mica la veu, s’esvaïa de tan fràgil com era”.
El penediment patriarcal
La gran tragèdia de l’emperador és el seu fracàs com a pare. La tèrbola humanitat de Commodus ofega el seu pare, que intenta buscar un substitut al seu fill per evitar-ne el regnat, una tasca cruel però necessària. Així, el Cèsar confia en la seva filla (“Si haguéssis nascut home, hauries estat un gran Cèsar. Ets forta i justa”) i, sobretot, en Maximus (“Tu ets el fill que hauria d’haver tingut”) per salvar el destí de l’Imperi. Marcus Aurelius tria Maximus amb l’objectiu de retornar a Roma la seva autèntica identitat, però Maximus rebutja de tot cor aquest gran honor perquè prefereix el seu retorn a casa.
L’última voluntat
La figura de l’ancià erudit i experimentat remet als filòsofs de l’antiga Grècia, com Sòcrates, als druides de la Gàl•lia i als bruixots d’Escandinàvia, i a personatges màgics com Merlí o Gàndalf, pous de saviesa i font de coneixement. Marcus Aurelius és un emperador diferent perquè comprèn l’absurditat de la guerra però coneix (i satisfà) els desitjos de glòria del seu poble. Només en biblioteques i en l’estudi de la filosofia troba el Cèsar el refugi i el sentit de la seva pròpia existència. Marcus Aurelius encarna el personatge utòpic que intenta, a la desesperada, llegar un món millor del que havia heretat. En el fons, el seu somni és el fil a través del qual avança la pel•lícula, perquè va estretament lligat al trajecte venjatiu de Maximus. Així doncs, pare i fill caminen plegats a pesar de ser assassinats per Commodus, finalment vençut pel desig del seu pare. Així, instants abans de defallir, quan els dos universos de Maximus (llar i Roma, cel i infern) ja estan completament diluïts i l’heroi ja viatja vers la constel•lació familiar, anuncia la cristal•lització del somni del seu pare: “Hi havia una vegada un somni anomenat Roma. Es farà realitat. Aquest era el desig de Marcus Aurelius”.
La immensa figura del Cèsar està inevitablement plena de contradiccions, lligada a la tirania i al poder però també a la saviesa i l’erudicció. Ja en la batalla inicial, esguardant l’enfrontament des d’un turó, n’intuïm la grandesa d’esperit i entenem que el conflicte bèl•lic no forma part dels seus ideals: “Veus aquest mapa, Maximus? Aquest és el món que he construït. Durant 25 anys he conquerit, he vessat sang i he expandit l’imperi. Des que sóc Cèsar he conegut 4 anys sense guerra, 4 anys! I per què? He portat l’espasa, res més”. La presència de l’emperador commou per la seva fragilitat i pel seu penediment, un home que en sentir l’al•lè gèlid de la mort desitja la redempció de tots els seus pecats: “M’estic morint, Maximus. Quan un home veu pròxima la seva fi vol tenir la confiança que la seva vida ha tingut sentit. Com parlarà el món de mi en un futur? Em recordaran com el Filòsof? El Guerrer? El Tirà? O seré l’emperador que va tornar a Roma la seva veritable identitat?”. Marcus Aurelius és un ancià venerable que sempre ha tingut un somni: la construcció d’una Roma justa i pròspera, allunyada de la corrupció. És, doncs, un visionari i un somiador: “Una vegada hi havia un somni anomenat Roma. Només el podies xiuxiuejar. Si alçaves una mica la veu, s’esvaïa de tan fràgil com era”.
El penediment patriarcal
La gran tragèdia de l’emperador és el seu fracàs com a pare. La tèrbola humanitat de Commodus ofega el seu pare, que intenta buscar un substitut al seu fill per evitar-ne el regnat, una tasca cruel però necessària. Així, el Cèsar confia en la seva filla (“Si haguéssis nascut home, hauries estat un gran Cèsar. Ets forta i justa”) i, sobretot, en Maximus (“Tu ets el fill que hauria d’haver tingut”) per salvar el destí de l’Imperi. Marcus Aurelius tria Maximus amb l’objectiu de retornar a Roma la seva autèntica identitat, però Maximus rebutja de tot cor aquest gran honor perquè prefereix el seu retorn a casa.
L’última voluntat
La figura de l’ancià erudit i experimentat remet als filòsofs de l’antiga Grècia, com Sòcrates, als druides de la Gàl•lia i als bruixots d’Escandinàvia, i a personatges màgics com Merlí o Gàndalf, pous de saviesa i font de coneixement. Marcus Aurelius és un emperador diferent perquè comprèn l’absurditat de la guerra però coneix (i satisfà) els desitjos de glòria del seu poble. Només en biblioteques i en l’estudi de la filosofia troba el Cèsar el refugi i el sentit de la seva pròpia existència. Marcus Aurelius encarna el personatge utòpic que intenta, a la desesperada, llegar un món millor del que havia heretat. En el fons, el seu somni és el fil a través del qual avança la pel•lícula, perquè va estretament lligat al trajecte venjatiu de Maximus. Així doncs, pare i fill caminen plegats a pesar de ser assassinats per Commodus, finalment vençut pel desig del seu pare. Així, instants abans de defallir, quan els dos universos de Maximus (llar i Roma, cel i infern) ja estan completament diluïts i l’heroi ja viatja vers la constel•lació familiar, anuncia la cristal•lització del somni del seu pare: “Hi havia una vegada un somni anomenat Roma. Es farà realitat. Aquest era el desig de Marcus Aurelius”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada